El mariscal de la Xampanya Guillaume de Villehardouin (1188) tingué dos fills, Geoffroi de Villehardouin i Jean de Villehardouin, caps, respectivament, de les línies de la Xampanya i del principat de Morea o Acaia. El fill de Jean, Geoffroi de Villehardouin (mort vers el 1228), heretà Acaia en morir el príncep Guillem I, i hi regnà des del 1209 amb el nom de Jofre I d’Acaia. El 1212 infeudà les senyories d’Argos i Nàuplia a Ot de La Roche, senyor d’Atenes, en premi a l’ajut que li proporcionà. El succeí el seu fill Jofre II d’Acaia (mort el 1246), que ajudà victoriosament al setge de Constantinoble (1236), es casà amb Agnès de Courtenay i fou duc de Naxos. Mort sense fills, deixà el principat al seu germà Guillem II d'Acaia (mort el 1278), el qual lluità contra l’emperador Miquel Paleòleg, fou pres i acabà fent-se vassall seu. Recuperà el principat, que deixà a la seva filla Isabel I d’Acaia (morta el 1311), que es casà successivament amb Felip de Nàpols, Florenci d’Hainaut i Felip de Savoia. L’altra filla, la gran, Margarida d’Acaia (morta el 1315), baronessa de Matagrifó i senyora d’Akova, es casà amb Adrià dels Baus, amb Ricard Orsini i amb Isnard de Sabran, del qual tingué Isabel de Sabran (morta el 1315), que es titulà princesa d’Acaia i fou muller de l’infant Ferran de Mallorca. El fill d’aquests, Jaume III de Mallorca, també es proclamà prìncep d’Acaia, sense domini efectiu.