víl·lic
| víl·lica

f
m
Història

Esclau que tenia cura d’un predi rural poc important.

Als predis més grans l’administració era a mans d’un procurator, llibert que tenia poders superiors als d’un víl·lic. A l’època carolíngia, hom creu que el víl·lics representaven el graó més baix de l’escala administrativa, vetllaven per l’economia de les terres i administraven la justícia als qui les habitaven.