Ha publicat els poemaris Súria (1962), Hologramas (1969), Telepoemas (1970), Hora (1991), Rosa secreta (1992), Ètiques (2000, en edició catalana i portuguesa), així com Pluralogo (1996) i Speguligoj (1998), en esperanto. Publicà els reculls de contes Monção (1963) i A Literatura indo-portuguesa, amb el seu marit Manuel de Seabra (premi Abílio Lopes do Rego de l’Academia das Ciéncias de Lisboa).
Traductora al portuguès, català, castellà i esperanto, és coautora, amb M. de Seabra, del Diccionari portuguès-català (1985) i del Diccionari català-portuguès (1989). Com a pintora feu la primera exposició el 1965 a Londres. Resideix des del 1973 a Barcelona.