vīnā
*

f
Música

Instrument de cordes pinçades, clàssic de l’Índia, consistent en un bambú buit coronat d’una vintena de cèrcols de fusta sobre els quals hom tesa quatre cordes de coure i d’acer, afinades a tònica, quinta, octava i quarta; unes tres altres cordes laterals, afinades a tònica i a octava, serveixen per a l’acompanyament.

A banda i banda del tub hi ha dues carbasses de ressonància. El mot vīnā fou aplicat antigament a altres menes d’instruments de corda.