Terreny totalment pla i al·luvial, regat amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme. L’horta es dedica a conreus intensius, dues o tres collites anuals, d’hortalisses, cacauets, patates, blat de moro i un petit sector de taronger. Hi ha ramaderia estabulada. L’activitat industrial se centra en el paper, el jute i els teixits: a la fi del s. XVIII hi instal·là Josep Lapeira al raval de Gafaüt (on hi ha l’ermita de Santa Bàrbara) una important fàbrica de filats de seda, aprofitant la força hidràulica de la séquia de Montcada, la qual a la fi del s. XIX fou adaptada a la fabricació de sacs de jute. El 19% de la població activa treballa en el sector primari, el 34% en la indústria i un altre 34% en el sector de serveis. La població ha augmentat d’una manera contínua, sense el creixement desbordat de la major part dels pobles de l’Horta els darrers anys, de tal manera que ha restat com un dels pocs llocs que mantenen l’aspecte tradicional. El poble (2 647 h agl [2006], vilanesins ; 24 m alt.) és situat vora la intersecció del barranc de Carraixet i de la séquia reial de Montcada. Era una antiga alqueria musulmana, després cristiana, que depengué de Foios; el creixement agrari féu que el 1472 tingués ja 32 cases, per la qual cosa fou erigida en parròquia independent (Sant Honorat); l’actual església s’acabà el 1779. La senyoria pertangué, des del 1641, a la cartoixa de Valldecrist. Es conserva el palau senyorial (dit castell de Vinalesa ), del s. XVI, reformat pels cartoixans al s. XVII, i un altre palau dels s. XVII-XVIII.
Vista parcial de Vinalesa
© Fototeca.cat