Estudià a València i a Salamanca. Fou canonge de la catedral de Jaca (1605-16) i de la de Saragossa (1616-25), qualificador del Sant Ofici a Aragó i regidor de l’hospital de Saragossa. És autor d'Historias eclesiásticas y seculares de Aragón (1619-22), continuació dels Anales de Jerónimo Zurita fins el 1618, i interessant per la relació dels esdeveniments dels anys 1591-92, i d’una Historia de Pero Arbués (1624). Deixà inèdites una biografia d’Alfons d’Aragó, fill de Joan II de Catalunya-Aragó, i algunes poesies en llatí i en castellà.