Lligada a un concepte precapitalista de la propietat, hom la troba ja en el fideïcomís romà, bé que fou completada per les normes de masculinitat i del dret de primogenitura del dret germànic, pròpies del feudalisme, i per la refeudalització del segle XVI unida a la propietat col·lectiva: vinculacions comunals i eclesiàstiques (mà morta), les procedents de feus i senyories i la constituïda pel fideïcomís i el mayorazgo. Llur proliferació reduí els terrenys adquiribles i n'augmentà el preu, sense tenir en compte el baix rendiment dels terrenys vinculats. Al segle XVIII nombroses lleis impediren llur creixement; el 1798, arran de la crisi dels vals reials creats per Carles III (1780) i gràcies a l’incipient liberalisme econòmic, s’inicià el procés de desvinculació de patrimonis i de desamortització. Actualment, només té vigència en la successió de títols nobiliaris.
f
Història del dret