vindèlic

| vindèlica

f

m

Història

Individu d’una població cèltica situada en l’antiguitat a les planures de Suàbia i Baviera i anomenada Vindelicia pels romans.

Dividits en moltes tribus, els vindèlics foren sotmesos vers l’any 15 aC per Drus i per Tiberi i inclosos a la província de Rètia. Les ciutats principals foren Augusta Vindelicorum (Augsburg), Cambodunum (Kempten) i Abudiacum (Epfach).