vinya

Vitis vinifera (nc.), cep, parra, raïmera, vid, viña, (es), vine, vineyard, (en)

f

Botànica

Agronomia

vinya

© Fototeca.cat

Planta, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles, o pàmpols, palmatilobulades i irregularment dentades, de flors petites, verdoses i de corol·la caduca, agrupades en panícules, i de fruits, els grans de raïm, en baia arrodonida, groguenca, rosada o d’un blau violat fosc, disposat en panícula.

Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional. Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep, del qual cada any surten branques o sarments; o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra. La planta conreada té el seu origen a la regió càspia. El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món. Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos. Els seus principals enemics són el míldiu (Plasmopara viticola), l’oïdi (Uncinula necator) i la fil.loxera (Phylloxera vastatrix). Els fruits constitueixen el raïm, fruita excel.lent del qual és fet el vi i altres begudes alcohòliques; els fruits assecats són les panses; també en són preparats sucs i melmelades, i de llurs llavors és extret un oli.