Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet. Té una extensió de més de tres octaves. La caixa de ressonància té uns 75 cm de longitud. Aparegué a Itàlia a la segona meitat del s XVII. El nom és esmentat per primera vegada per Arresti el 1665. Afinat una octava més greu que la viola (do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 ), té cinc octaves d’extensió. Coexistí amb el seu rival, la viola de gamba, fins ben avançat el s XVIII. Els models primitius eren tocats com la viola: l’arquet era aguantat amb el dors de la mà girat cap avall. A partir del 1750 hom començà a tocar-lo de la manera actual. L’afinació perfecta permetia una tècnica més perfeccionada, i la seva potent sonoritat el convertí aviat en un instrument solista. El seu timbre és extremament vellutat.
violoncel
© Fototeca.cat