vipèrids

m

pl

Herpetologia

Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzats per la forma triangular del cap, eventualment proveït a la part superior de prominències semblants a espines o bé de petites banyes, i pel fet de tenir el tronc massís i deprimit, i la cua, prènsil, ben diferenciada de la resta del cos.

De dimensions entre 60 cm i 2 m, segons les espècies, té representants verinosos (proteròglifs) que injecten el verí mitjançant una o dues dents anteriors connectades a unes bosses de verí situades a la part posterior del cap. La seva mossegada pot ésser molt perillosa, i àdhuc mortal. Són ovovivípars o vivípars, i s’alimenten de petits vertebrats. Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus (les serps de cascavell) i Vipera (els escurçons; les espècies que viuen als Països Catalans són V.aspis i V.latastei). Llur àrea de distribució comprèn Euràsia, Àfrica i Amèrica.