virrei

virrey (es), viceroy (en)
m
Història

Alt funcionari politicoadministratiu que governa un virregnat com a representant del rei o en lloc seu i, per tant, amb plenitud de jurisdicció civil, criminal i administrativa.

Els Reis Catòlics crearen els càrrecs de virrei d’Aragó, de Navarra i de Galícia i el d’Índies (per a Colom). Carles V creà els virregnats i els càrrecs de virrei de Nova Espanya (1535) i el Perú (1544), i al s XVIII foren constituïts els de Nova Granada (1717) i el Riu de la Plata (1777). Napoleó I creà un virrei per al seu regne d’Itàlia. L’emperador austríac tenia un virrei al regne Llombardovenecià/r2>, i el rei d’Itàlia, a Etiòpia. En alguns territoris de la corona catalanoaragonesa els reis crearen també virreis. Així ho feren a Sicília (1415), Sardenya (1417) i Nàpols (1505). En aquests regnes sovint l’autoritat dels virreis es féu sentir massa sobre els súbdits i fou causa de revoltes. Altres vegades els virreis hagueren de dominar certs moviments republicans o d’independència. D’altra banda, hagueren de seguir els incidents de la política internacional del regne i defensar llurs dominis amb les armes, especialment contra els assalts francesos. En llurs absències deixaven el govern a un lloctinent o bé a un president, nom que fou donat també al representant reial mentre era vacant el càrrec de virrei, per defunció del titular, pel seu trasllat a un altre càrrec, etc. Els virreis procedien de famílies aristocràtiques hispàniques o italianes, i solien ésser també militars d’alta graduació o prelats de l’Església. Els primers virreis de Nàpols foren nomenats per Ferran II de Catalunya-Aragó en ocupar-hi el tron dels seus familiars de la casa d’Aragó. La sèrie virregnal s’extingí al començament del s XVIII. A Sicília, Alfons el Magnànim envià com a primer virrei el seu germà Joan, accedint, en certa manera, al que desitjaven els sicilians, acostumats a tenir un sobirà propi, bé que, per tal d’evitar el perill de la independència de l’illa, els virreis successius ja no foren de la casa reial. Amb l’adveniment de la dinastia dels Savoia pel tractat d’Utrecht (1713) desaparegué a Sicília el govern hispànic. El càrrec de virrei, a Sardenya, no substituí el dels governadors a Càller i el Logudor, sinó que el titular actuà pel damunt d’ells amb la màxima jurisdicció. Fou també nomenat el primer virrei per Alfons el Magnànim; i, com a Sicília, s’extingiren en acabar el domini hispànic i establirse a l’illa la monarquia de Savoia-Piemont (1720). La denominació de virrei coexistí al s XV amb la de lloctinent general als regnes patrimonials de la corona catalanoaragonesa, àdhuc a Sardenya; a partir del mitjan s XVI tendí a substituir, fins a desplaçar-la del tot pràcticament, la de lloctinent general, segurament per influència castellana o italiana.