Hermann Vischer el Vell (? — Nuremberg 1488) és autor de fonts baptismals (Wittemberg) i de relleus per a monuments funeraris. El seu fill, Peter Vischer el Vell (Nuremberg 1460 — 1529), el succeí al capdavant del taller i realitzà, entre altres, el sepulcre de l’arquebisbe Ernest de Saxònia (1495), les figures dels reis Teodoric i Artur per a la tomba de Maximilià (1513) a l’església dels Franciscans (Innsbruk) i el reliquiari de Sant Sebald (1508-1519), la seva obra mestra, en la qual col·laboraren els seus fills. Hermann Vischer el Jove (Nuremberg ~1486 — 1517), fill de l’anterior, fou el principal responsable de l’italianisme en l’ornamentació del reliquiari de Sant Sebald. Peter Vischer el Jove (Nuremberg 1487 — 1528), germà de l’anterior, executà diverses plaques sepulcrals, basades en dibuixos d’A.Dürer: Placa de Frederic el Savi, a l’església del Palau de Wittemberg. Hans Vischer (Nuremberg 1489 — Leipzig 1550) continuà el taller de la família, el qual restà actiu fins el 1549. Fou autor del sepulcre del cardenal Albert de Brandenburg, a Aschaffenburg, i generalment hom li atribueix la reixa de la clausura del palau de Montrottier, a Savoia (1522).