Vittorio Gregotti

(Novara, 10 d’agost de 1927 — Milà, 15 de març de 2020)

Arquitecte i urbanista italià.

Després de graduar-se a l’Institut Politècnic de Milà (1952), del 1953 al 1968 col·laborà amb L. Meneghetti i G. Stoppino i el 1974 fundà el despatx d’arquitectura Gregotti Associati, del qual fou president. També fou professor de composició arquitectònica a la Universitat de Venècia i a les facultats d’arquitectura de Milà i Palerm. El 1964 guanyà el Gran Premi de la Triennal de Milà i del 1974 al 1976 fou director de la secció d’arquitectura i arts visuals de la Biennal de Venècia. Entre les seves realitzacions, que s’inscriuen dins els corrents tendents a la superació del racionalisme, sobresurten diversos edificis d’habitatges a Novara (1960), la Fondazione Feltrinelli de Milà (1974), seus de facultats universitàries a Palerm (1969) i a Florència (1972), l’estadi municipal Luigi Ferraris de Gènova (1990), el Teatro degli Arcimboldi de Milà (1997), el centre cultural de Belém, a Lisboa (1999) i l’església de San Massimiliano Kolbe de Bèrgam (2008). Participà també en projectes urbanístics, entre d’altres l’Anella Olímpica de Montjuïc, conjuntament amb Joan Margarit, Carles Buxadé, Federico Correa i Alfons Milà (1984) i, dins del mateix conjunt, participà en la remodelació de l’Estadi Olímpic. Desenvolupà una important activitat teòrica, palesa en nombrosos llibres, dels quals sobresurt Il territorio dell’architettura (1966), articles i treballs publicats en revistes especialitzades. Fou editor en cap (1955-63) i director (1982-96) de la revista Casabella. Fou membre de nombroses acadèmies al seu país i a l’estranger i, entre altres distincions, rebé la Medalla de la Ciència i la Cultura del president de la República Italiana (2000), el premi Manfredo Tafuri Prize de la Biennial d’Arquitectura de Venècia (2006) i el premi Millennium Award de la Triennal d’Arquitectura de Lisboa (2007).