Antonio Vivarini (Murano 1415 — Venècia ~1480) féu nombrosos políptics d’altar en col·laboració amb G. d’Alemagna. Influït pel corrent gòtic internacional a través de Giovanini da Fabriano, el seu estil es caracteritzà per una linealitat curvilínia i per una refinada minuciositat en els detalls (Mare de Déu amb l’Infant, 1400; Galleria dell’Accademia, Venècia). Bartolomeo Vivarini (Murano ~1432 — 1491) fou més progressista que no pas el seu germà Antonio, de qui fou deixeble i col·laborador. És autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants (1465, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols) i del Políptic de sant Ambròs (1477, Galleria dell’Accademia), que mostren una accentuació escultòrica de les formes a base de grisalla, on el color perd la vivesa esmaltada de les obres d’Antonio. Alvise Vivarini (Venècia 1445 — 1503), fill d’Antonio, representa la darrera evolució de l’escola veneciana davant l’aparició dels grans mestres del s XVI. Influït per Antonello da Messina, la seva producció mostra una major precisió del modelatge i contenció de la llum: Mare de Déu amb l’Infant i sants (Galleria dell’Accademia) i Sant Antoni (Museo Civico Correr, Venècia).