Situada a la part central de la planura de l’Europa oriental, a la riba del riu Kl’az'ma, hi destaca la indústria química i la maquinària. Té institut pedagògic i politècnic i dos teatres. Fou fundada el 1108 per Vladimir II Monòmac, que volia crear una ciutat fronterera per tal de protegir els seus estats. El 1157 Andreu II Bogol’ubskij en féu la capital del principat de Vladimir-Suzdal'. La ciutat es transformà aleshores en el centre polític, religiós i cultural d’aquell estat. En 1214-1314, i novament a partir del 1748, fou seu episcopal. A partir del 1299 el metropolita de Kíev en féu la seva residència, i el 1328 el príncep Ivan I Kalita prengué el títol de gran duc de Moscou i Vladimir. L’any 1796 es transformà en capital de governació. Comunicada per ferrocarril des del 1862, acabada la Primera Guerra Mundial s’hi inicià la industrialització. Del patrimoni artístic destaquen la catedral Uspenskij (s. XII), amb pintures murals dels pintors Andrej Rubl’ov i Daniel Čornij, i la de Demetri (1194-97), la més ben conservada. Cal esmentar també la Porta d’Or (1158-64) i altres monuments dels s. XVII i XVIII.