Acabats els estudis d’escultura i modelatge, el 1950 anà a Praga on, guiat per Josef Wagner, s’inicià en una sèrie d’escultures que el situaren com un dels artistes més innovadors del seu país (malgrat la censura). Destaquen els busts de la sèrie “Avantguarda” (1958), retrats de diversos artistes txecs dels anys vint i trenta. Foren, però, les seves escultures abstractes que li donaren renom, i amb les quals representà el seu país (l’aleshores República Socialista de Txecoslovàquia) a l’Expo de Mont-real el 1967 i a la Biennal de Venècia del 1968. Els anys seixanta organitzà el Simposi Internacional d’escultura d’Hořice, que contribuí a revitalitzar als anys noranta. Tot i aquest reconeixement internacional, fou vist amb suspicàcia per les autoritats del seu país i amonestat per algunes de les seves obres com ara Codi (1970), i visqué en un semianonimat fins a la caiguda del règim socialista (1989), en la qual participà activament. El 1998 fou inaugurat un museu dedicat a la seva obra a Bechyně i el 1992 cofundà la facultat d’arts visuals de la Universitat Tecnològica de Brno, de la qual fou degà fins el 1997, i també professor. Iniciat com a escriptor el 1982, fou autor de llibres sobre l’activitat artística, entre els quals El petit llibre de fusta (1988), Pedres de conciliació (1990), Pedres de penediment (1993), la novel·la autobiogràfica Glaçada Negra (1995) i Records del retrat esculpit (2003). Fou també membre del PEN Club txec.