Doctorat a Praga (1929), fou professor a la Universitat de Zagreb fins el 1942, que anà a Suïssa, on dugué a terme, amb L.Ružička, recerques en estereoquímica a l’Institut Tecnològic Federal de Zuric, el departament de química orgànica del qual dirigí en 1957-65. Les seves investigacions sobre l’estructura química i la funció orgànica d’alguns esteroides i antibiòtics tingueren una gran importància en l’elaboració de diversos medicaments antimicrobians. El 1975 compartí el premi Nobel de química amb J.W.Cornforth. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA (1961) i de la Royal Academy de la Gran Bretanya (1962).