vocal de sosteniment

f
Lingüística i sociolingüística

Element vocàlic, anomenat també anaptíctic, que es forma espontàniament i al marge de l’etimologia per facilitar la pronúncia de certs grups consonàntics o vocàlics de difícil realització o distinció.

Així s’explica la pròtesi que s’observa a scala > escala, storea > estora, com també les solucions vulgars ideia, teiatro, en comptes d'idea, teatre.