vocalització

f
Fonètica i fonologia

Fenomen fonològic que consisteix en la conversió a vocal d’un element consonàntic o líquid.

Aquest procés tingué lloc sistemàticament en català antic a partir de les consonants [b], [ð], [g] implosives: nave > ‘nau’, sede > ‘seu’. També té lloc quan s’exagera la velaritat de [l] fins a convertir-la en [u]: *eu mau, en comptes d'el mal.