És originari dels cultes animistes del Benín (Vodũ era considerat una divinitat o un esperit entre els fols), però entre els esclaus haitians, oficialment catòlics des de la segona meitat del segle XVIII (hom els batejava sistemàticament al cap de vuit dies d’arribar), adoptà unes formes sincrètiques, mitjançant la fusió dels esperits d’origen africà amb els sants de l’Església Catòlica.
Celebració d'un ritual vodú
Cada comunitat local té el seu lloc de culte, presidit per un houngan o una mambo, que és alhora sacerdot, guaridor, conseller i protector contra els embruixaments. Els voduns hi dansen rítmicament, amb acompanyament de tambors, cants i invocacions, fins que l’esperit se n'apodera i cauen a terra; la possessió es transmet de l’un a l’altre, fins que esdevé col·lectiva. En aquest moment hom s’allibera de totes les angoixes i els sofriments.