Situada al sud de Pavia, a la zona de contacte entre els Apenins Lígurs i la plana del Po, és un centre comercial de productes agrícoles (vinya, fruiters, farratge, cereals) i industrials (indústries alimentàries, tèxtils, metal·lúrgiques i mecàniques) i un important nus de comunicacions. Correspon al centre lígur d'Iria, arruïnat ja en època romana. La ciutat actual renasqué al segle X entorn del castell, que fou senyoria dels Visconti i dels Sforza. Conserva l’església de Sant'Ilario (segle XII) i la catedral de San Lorenzo (segle XVII). El castell actual fou remodelat al segle XIV.