Utilitza sobretot l’anglès i les llengües romàniques, bé que canviant-ne i simplificant-ne considerablement les radicals, fins al punt de fer-les sovint pràcticament irrecognoscibles (per exemple, volapük anglès, world i speak, lol anglès rose, nim animal, Melop Amèrica, etc). D’altra banda, la gramàtica és tan complexa com la llatina: quatre casos de declinació, sis pronoms amb formes plurals, sis persones i sis temps verbals (indicatiu, passiu, infinitiu, aorist, condicional-conjuntiu, imperatiu i les formes participials). A desgrat de la dificultat intrínseca, el volapük tingué milers de seguidors entusiastes, fou utilitzat en congressos i hom hi publicà llibres i periòdics, fins que aparegué l'esperanto l’any 1887.
m
Lingüística i sociolingüística