Incorporat més tard al Deutsches Theater, aquest reeixí sobretot sota la direcció de Max Reinhardt i d’Erwin Piscator, amb creacions col·lectives de caire polític. Quan aquests directors se n'anaren en sofrí el desenvolupament posterior de l’organització. El 1939, amb el nazisme, la companyia fou dissolta. Entre el 1969 i el 1978 tingué una nova edat d’or sota la direcció de Benno Besson, Manfred Karge i Matthias Langhoff. Els darrers anys de l’RDA el local fou convertit en seu dels congressos del partit comunista. Amb la reunificació d’Alemanya s’experimentà un renaixement sota la batuta de Frank Castorf, que el situà entre els espais escènics de referència per al teatre d’avantguarda europeu. Durant el Grec del 1996 visità Barcelona amb l’espectacle Murx den Europäer ab! (‘Apallissa l’europeu!'), dirigit pel suís Christopher Marthaler, i obtingué el premi de la Crítica al millor muntatge estranger. L’any 2004, en el marc del Fòrum de les Cultures 2004, es presentà a Barcelona Forever young, un muntatge basat en l’obra de Tennessee Williams Sweet Bird of Youth, dirigit pel mateix Castorf.