En la seva forma simple, la volta és generada pel moviment directriu d’un arc. Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica (o de mig punt, o de canó seguit, o de tartana) si l’arc és de mig punt, apuntada (o ogival, o en punta d’ametlla) si és apuntat, escarsera (o escassana, o rebaixada) si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant (o d’escala) si és rampant, etc. Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada (o obliqua, o ascendent, o en baixada) quan és inclinat, anular (o circular) quan és rotatiu entorn d’un eix exterior, però en el mateix pla, helicoïdal (o de cargol) quan hi és rotatiu en sentit helicoide, esfèrica (o de mitja taronja) quan l’eix de rotació és també eix de simetria de la directriu, i en aquest cas pròpiament és anomenada cúpula sempre que la circumferència de base resultant coincideixi amb les estructures parietals de suport (si són circulars) o s’hi pugui inserir (si són quadrades, hexagonals, octagonals, etc) mitjançant trompes o petxines; en canvi, quan les estructures parietals quadrades, hexagonals, octagonals, etc, són inscrites en la circumferència de base, la tallen amb plans verticals que en són com la seva prolongació, i aleshores en resulta una volta bufada (o de vela, o de mocador, o de quatre punts si és tallada per quatre plans); variants menors reductibles a la volta esfèrica són la cònica, generada per la rotació d’un triangle rectangle recte, la de closca d’ou, en forma d’un casquet esfèric, la lobulada, amb l’esfera dividida en lòbuls que convergeixen a la clau i formen arestes, la de quadrant d’esfera (o de racó de forn, o de copinya, si és estriada), per a cobrir un nínxol de planta semicircular; la volta de quadrant (o de quart de cercle) és variant de la cilíndrica i equival a la meitat d’aquesta. En la seva forma composta és el resultat de la intersecció de dues voltes simples, que dóna quatre porcions triangulars de superfície corbada. Quan, en un voltat de planta quadrangular, la pressió d’aquestes porcions es reparteix en quatre punts de recolzament, als angles des d’on arrenquen, s’obté la volta per aresta (perquè presenta quatre nervis sortints o arestes al llarg de la intersecció, de la clau als nients), els costats de la qual són quatre arcades que permeten d’empalmar-hi una altra volta o més per aresta, i cobrir així un vast espai; si les voltes intersecades són de mig punt, amb línies de clau horitzontals, s’anomena també volta per aresta romana

Elements d’una volta composta (volta per aresta romana)
© Fototeca.cat