Quant a la presència a Amèrica, la tradició de milícies armades voluntàries d’intervenció tingué una pràctica molt ocasional pels catalans residents a América. Històricmaent, les dues institucions armades históriques del Principat eren els sometents, força d’autodefensa rural d’origen medieval, i els miquelets, el primer cos dels quals s’havia format el 1640. Eren milícies especials constituïdes pels voluntaris que reclutaven les diputacions o juntes catalanes per a accions especials o per reforçar les tropes regulars. Aquest allistament remunerat permetia a la població d’eludir o mitigar els efectes de les lleves forgoses fins a l’extrem que, quan al segle XVIII van ser substituïdes per les quintes, Catalunya continuà formant els seus propis cossos de reclutes voluntaris, i gràcies a això va poder retardar l’allistament obligatori de la població. En el moment del Tercer Pacte de Família (1761) que comprometé Carles III a intervenir a la Guerra dels Set Anys (1756-1763), es formaren els Voluntaris de Catalunya (1762), i aquell mateix any, participaren a la campanya de Portugal (1762). La tradició del voluntariat es va ser tan viva i prolífica que, el 1795, la junta de diputats del Principat allistà 20.000 voluntaris amb el nom de miquelets posats sota el comandament del mariscal de camp Joan Vives i Feliu, que publicà les Obligaciones dels miquelets dels nous Tercios de Catalunya. Després d’haver signat la Pau de París (1763), diversos grups de voluntaris catalans van ser destinats i enviats a les províncies interiors de la Nova Espanya (actual Mèxic), entre els quals un dels més coneguts fou el contingent que formà part de I'expedició de Gaspar de Portolà en la conquesta i descobriment de territoris importats a l’Alta Califòrnia (1769). El 1806, la tradició armada de voluntaris de Catalunya va inspirar als catalans de Buenos Aires la idea de constituir-se en un sometent que pogués enfrontar-se a l’amenaça anglesa que pesava sobre la colònia. Entre els promotors que formaren els Voluntaris Urbans de Catalunya en aquest país, cal esmentar els catalans Jaume Nadal i Guarda, nat a Calaf, Jaume Llavallol, i Oleguer Reynals; els voluntaris van actuar contra el desembarcament de les tropes britàniques. La tasca dels voluntaris no acabà aquí, sinó que tres anys més tard tornaren a lluitar en la revolta contra el virrei Liniers, que inicià el moviment d’independència de l’Argentina. Amb la mateixa finalitat, també el grup de catalans establerts a I'Uruguai va crear una milícia de 130 voluntaris anomenats minyons que van intervenir en la reconquesta de Buenos Aires. Durant les campanyes mantingudes per la monarquia espanyola contra els moviments independentistes als països americans (1815-1821), va augmentar la pressió reclutadora i van minvar les exempcions. A Catalunya es mantingué el seu sistema de reclutament. Hom observa la presència de voluntaris catalans en diverses campanyes i la supervivència del reclutament mercenari, sobretot en zones amb poques possibilitats laborals per a la població jove. Tot canvià amb la implantació del reclutament universal obligatori, que va dur a la integració del voluntariat en els cossos ordinaris de I'exèrcit, on serviren els voluntaris enviats a Amèrica. Malgrat tot, el Principat va conservar en part el sistema: el manteniment com organitzacions pròpies el sometent i les esquadres de Catalunya.