voluntat general

f
Sociologia
Dret

Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.

L’expressió, creada per J.-J.Rousseau al Contrat social, indica la voluntat del cos social o polític amb vista al bé comú contraposada a la “voluntat de tots” o suma de les voluntats particulars amb vista al bé privat. No expressa allò que és, sino allò que ha d’ésser. És la voluntat racional, dirigida per principis racionals, que són principis generals, i serveix al bé comú, entès com els interessos que són necessàriament comuns a tothom, independentment del que pugui pensar cada subjecte en un moment determinat.