votiac
| votiaca

f
m
Etnologia

Individu d’un poble pertanyent al grup finès oriental, establert a les terres de l’actual República dels Udmurts.

Caçadors i agricultors, fins al principi del s. XX practicaven el conreu altern (molts camps romanien anys en guaret), vivien en cabanes de terra (actualment en blocs d’edificis de dues o més peces, amb teulada punxeguda) i utilitzaven eines agrícoles de fusta. Les dones fan gerres de fang sense torn.