El 1912 muntà, a Peterburg, la pantomima Els enamorats, basada en quadres d’Hermenegild Anglada i Camarasa, de qui fou gran admirador. Es convertí en la primera figura del teatre revolucionari. Prescindí de l’escenari convencional i desenvolupà una tècnica radical antiil·lusionista. Acusat de formalista, fou empresonat i deportat. Entre les seves realitzacions cal destacar Pelléas et Mélisande, de Maeterlinck (1907), Don Juan, de Molière (1910) i Revizor (‘L’inspector’), de Gogol (1937).