Inicià la seva carrera en el Teatre Artístic de Moscou (1902). El 1912 muntà, a Peterburg, la pantomima Els enamorats, basada en quadres d’Hermenegild Anglada i Camarasa, de qui fou gran admirador i a qui tractà personalment a París l’any següent. Després de la revolució del 1917 es convertí en la primera figura del teatre revolucionari. Prescindí de l’escenari convencional i desenvolupà una tècnica radical antiil·lusionista. L’originalitat que intentà d’introduir se li girà en contra fins al punt que, acusat de formalista, el privaren de treballar (1938) i fou empresonat i deportat.
Entre les seves realitzacions cal destacar Pelléas et Mélisande, de Maeterlinck (1907), Don Juan, de Molière (1910), i Revizor (‘L’inspector’), de Gogol (1937).