El cautxú brut té els inconvenients d’esdevenir trencadís amb el fred i bla i enganxós amb la calor. La vulcanització, que confereix al cautxú la insolubilitat en dissolvents orgànics, una gran resistència a la tracció i a l’abrasió i la conservació de la seva elasticitat independentment de la temperatura, és efectuada afegint-hi sofre en pols i tractant la mescla en autoclaus a temperatures de l’ordre de 140°C. En el tractament, el cautxú, constituït per llargues macromolècules, adquireix, gràcies a les molècules de sofre que les uneixen transversalment, una estructura tridimensional. Segons el producte que hom vol obtenir varia la proporció de sofre de la mescla, la qual és compresa entre el 0,3%, per a gomes molt blanes, i el 40%, o més, per a cautxú dur i l’ebonita. El tractament és considerablement accelerat amb l’addició a la mescla d’agents accelerants, tals com calç, òxid de magnesi, litargiri, etc. El sofre és substituït eventualment per metal·loides afins, tals com el seleni o el tel·lur, o per composts que, per efecte de la calor, donen sofre, tals com el pentasulfur d’antimoni. Per al tractament de cautxú sintètic, que també és sotmès a vulcanització, hom utilitza en alguns casos sofre, i en d’altres, agents especialment adequats.
f
Química