Gràficament no és sinó dues vv juxtaposades, ben aviat unides i sovint encreuades (v). Als països del N d’Europa, on aparegué (segle VIII), i a Catalunya (segle IX), de primer era escrita amb dues uu. Ben aviat (segle X) passaren a VV majúscules, pel fet de tractar-se d’inicial de mot, especialment en els antropònims gòtics i germànics derivats, per exemple, de Walt- (Gualter), War- (Guarner, Garí), Wil- (Guillem), Wig- (Guifré), etc. La W, w (uu, vv) també apareix esporàdicament en alguns noms (com Wivas) i mots (com ewangelium), per ultracorrecció gràfica, que no perdurà.
La grafia w compareix només en mots manllevats a d’altres llengües, generalment topònims o noms propis no assimilats a la rutina cultural catalana, com ara New Hampshire enfront de Nova York, Walter enfront de Venceslau, etc. Com que la majoria dels exemples adduïbles procedeixen de l’anglès o de l’alemany, la pronúncia d’aquesta grafia sol acomodar-se més o menys a una imatge estàndard de la respectiva llengua d’origen, d’acord amb el grau cultural i l’habilitat fonètica de cada parlant.