Nebot de Carles Martell, fou conseller de Carlemany i exercí una notable activitat durant el regnat de Lluís I el Piadós, sobretot en la redacció de l'Ordinatio Imperii del 817, per la qual Lluís regulava la successió entre els seus fills. Monjo a Corbie (816) i abat (822), fou tutor de Lotari, que ell acompanyà a Roma perquè hi fos coronat emperador. S'oposà obertament a la concessió d’una part del territori al fill de Judit, segona muller de Lluís el Piadós, el futur Carles el Calb, i fou l’ànima de la revolta dels altres tres fills contra Lluís i l’emperadriu (830). Fou exiliat a Noirmoutier (831), i morí essent abat del monestir de Bobbio.