Afiliat al partit socialdemòcrata (1912), fou un dels fundadors del partit comunista alemany (1919), del qual fou diputat (1928). S'exilià a l’URSS durant el nazisme. En acabar la Segona Guerra Mundial aconseguí la fusió de la socialdemocràcia i el comunisme en el Sozialistische Einheitspartei Deutschlands (1946) del qual fou primer secretari (1950-71). Fou el gestor de la República Democràtica Alemanya (1949) i n'ocupà la presidència del Consell d’Estat (1960-73), seguint la línia dura de l’ortodòxia soviètica.