Estudià al Conservatori de Varsòvia i posteriorment amplià estudis a Berlín amb M. Moszkowski i a París. Del 1900 al 1913 residí a París, on fou professora de clavicèmbal de la Schola Cantorum. El 1903 debutà com a clavecinista i abandonà el piano. Començà a fer gires de concerts i propagà el coneixement d’obres per a clavecí dels antics autors italians i alemanys.
Alternà l’activitat concertística amb la docència. L’any 1913 passà a ser professora de la Hochschule für Musik de Berlín, on romangué fins al 1919. El 1925 fundà l’École de Musique Ancienne a Saint-Leu-la-Forêt, a prop de París.
La seva figura és clau en el procés de recuperació de la música antiga dels segles XVI al XVIII. El seu interès pel clavicèmbal la portà a encarregar obres per a aquest instrument a compositors de la seva època, com Manuel de Falla i Francis Poulenc. Actuà sovint a Barcelona i fou col·laboradora de la Revista Musical Catalana.
Pionera de la interpretació de música barroca amb criteris històrics, és autora de nombrosos estudis, molts dels quals dedicats a l’obra de Johann Sebastian Bach, entre els quals destaca Musique ancienne (1909), així com Sur l'interprétation des œuvres de clavecin de Jean-Sébastien Bach (1905) i Sur les Variations Goldberg de Jean-Sébastien Bach (1933).
La invasió nazi de França l’obligà a abandonar aquest país, i emigrà als Estats Units, on li conferiren el títol de doctora honoris causa per la Universitat de Hartford. S’han conservat alguns enregistraments seus de les sonates per a clavecí de G.Scarlatti, així com d'obres de J.S. Bach, com El clavecí ben tempéré i les Variations Goldberg.