El web, o teranyina mundial, fou desenvolupat el 1989 per Tim Berners-Lee, del CERN de Ginebra, i conté com a element important el llenguatge HTML (Hyper Text Mark Language, ‘llenguatge de marques hipertextuals’), que permet definir pàgines web, en les quals es poden combinar tots els elements multimèdia, més enllaços hipertextuals sobre ells.
Els elements clau del web són els URL i els hiperenllaços. Els primers permeten identificar i localitzar recursos, mentre que els segons permeten referenciar documents entre si i ofereixen a l’usuari la il·lusió que els documents es troben connectats, en una teranyina de referències. Tècnicament, el web empra un protocol d’aplicació per a sol·licitar i transferir continguts (HTTP o Hypertext Transfer Protocol), un llenguatge per a definir el format i l’aparença de documents (HTML, Hypertext Markup Language), llenguatges de programació o scripting per a la generació de continguts de forma dinàmica als servidors (com el PHP, Perl, Python, JSP o ASP.NET), i llenguatges com el JavaScript, executats als clients (navegadors), per a la interacció amb els servidors.