Situada a la riba esquerra de l’Ilm (afluent del Saale), és un centre turístic i industrial (aparells elèctrics, maquinària de precisió, indústries químiques, etc). Residència d’Otó II (975), el castell fou seu d’un primitiu comtat. La ciutat fou fundada el 1254 pel comte d’Orlamünde i passà al domini dels Wettin (1372). Després de la divisió territorial de Turíngia (1547), esdevingué la capital del ducat de Saxònia-Weimar (1556) i, posteriorment, del ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach (1741-1918). Centre cultural i intel·lectual d’Alemanya (s. XVIII-XIX), hi visqueren i hi ensenyaren J.G.von Herder, Goethe, J.C.Schiller, F.Nietzsche, F.Liszt, etc. Després de la proclamació de la república de Weimar (1918), fou seu de l’assemblea de Weimar (1918-19) i capital de Turíngia (1920-48). Durant la Segona Guerra Mundial fou molt destruïda, bé que molts dels seus monuments han estat restaurats, entre els quals destaquen el palau de Wittum (1767), el Belvedere (1724), el Nationaltheater (1907), el Goethehaus (seu del Goethe-Nationalmuseum), les cases de Schiller i de Liszt i el Liszt-Museum. Del 1919 al 1925 fou seu del Bauhaus. Al NW de la ciutat hi ha el memorial de Buchenwald, al lloc on hi hagué el camp nazi d’extermini (Buchenwald).