El 1476 els germans Bartholomäus, Lucas, Ulrich i Jakob Welser constituïren una poderosa companyia mercantil que uns quants anys més tard, conduïda per Anton Welser (mort el 1518), fill gran de Lucas, estengué la seva activitat per tot l’Occident europeu, amb factories a Lisboa, Anvers, Nuremberg, Danzig, Venècia, Ginebra, Lió, etc. Al tradicional comerç de llana, teles i draps s’afegí l’explotació de les mines de coure i argent del Tirol, Saxònia i Turíngia i la distribució pel nord i pel centre d’Europa de les espècies i altres productes de les possessions portugueses a Àfrica i Àsia. A la mort d’Anton, el seu cinquè fill, Bartholomäus Welser (1484-1561), assumí la direcció dels negocis, i el 1519, units amb els Fugger, els Welser presentaren a Carles I de Castella la suma necessària per a comprar els vots que li donarien la corona imperial; a partir d’aquest moment els Welser esdevingueren creditors dels Habsburg hispànics: finançaren les campanyes italianes i alemanyes i, en canvi, obtingueren l’autorització per a comerciar amb les Índies (1525), la “capitulació” per a la conquesta i colonització de Veneçuela (1528-56), el monopoli per a introduir esclaus negres a Amèrica, l’arrendament dels mestrats dels ordes militars, etc. Malgrat el matrimoni (1557) de Philippine Welser (1521-1580), neboda del segon Bartholomäus, amb l’arxiduc Ferran, fill de l’emperador Ferran I, la companyia, en declivi des de mitjan s XV, féu fallida el 1614, quan n'era director Matthias Welser. Aquell mateix any morí l’historiador Markus Welser (1558-1614), besnebot del segon Bartholomäus. El 1713 els Welser foren creats barons del Sacre Imperi.