Estudià a Augsburg, Frankfurt i Múnic. En aquesta darrera ciutat fou deixeble de Carl Orff i escriví les primeres partitures de música incidental. Després de dos anys a Itàlia (1925-27) i una breu estada a Berlín (1928), tornà a Múnic. Allí estrenà l’oratori Furchtlosigkeit und Wohlwollen (‘Temor i benvolença’) el 1931 i, més tard, l’òpera Die Zaubergeige (‘El violí màgic’) (1935) que tingueren un notable èxit. El seu reconeixement, però, cresqué el 1936 amb la composició de l’obra orquestral Olympische Festmusik, realitzada amb motiu dels Jocs Olímpics de Berlín i per la qual rebé la medalla d’or del règim hitlerià.
També cal destacar les òperes Peer Gynt (1938) —amb text d’Ibsen—, Columbus (1942) i Der Revisor (1957) —amb text de Gogol’—. Dels seus ballets destaquen Joan von Zarissa (1940), Die chinesische Nachtigall (1953) i, sobretot, Abraxas (1948) i Casanova in London (1969), que foren molt coneguts en el seu moment.
Dirigí a la Berliner Staatsoper (1936-40) i l’escola superior de música (1950-52).
El seu llenguatge musical mostra clares influències de l’impressionisme francès i d’I. Stravinsky, fet que l’allunyà d’altres compositors amb voluntat de crear un llenguatge pròpiament germànic, com ara P. Hindemith.