Professor d’economia a Breslau (1890) i Berlín (1917). Interessat, en una primera època, per l’estudi del socialisme científic, aviat decantà els seus estudis cap a una reinterpretació personal de l’evolució i configuració del capitalisme. En la seva obra fonamental, Der moderne Kapitalismus (‘El capitalisme modern’, 1902-08), diferencia l’evolució de la societat en diverses fases o etapes, el motor de les quals eren segons ell l’esperit i les actituds psicològiques. Influït per Schmoller, Wagner i altres integrants de la nova escola històrica, suposà, pel que fa a l’enfocament metodològic, la continuació de la defensa del caràcter empíric de la ciència econòmica, enfront del corrent deductivista i normatiu. En els seus darrers treballs, com Die drei Nationalökonomien (1930), sostingué actituds del nazisme més genuí.