Fou secretari perpetu (1916) de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Dirigí la revista “Laboratorio” des del 1928. Col·laborà, especialment amb articles de divulgació mèdica, a la crònica internacional de “La Il·lustració Catalana”, “La Veu de Catalunya” i “La Vanguardia”. Publicà Sectarios y locos (1905), La locura en las religiones, las artes y las civilizaciones (1918), Las aguas de Barcelona (1926). De jove havia publicat estudis sobre el moviment nacionalista: El doctor Robert (1902), Catalunya i el problema de les nacionalitats (1909).