El portal filtra i emmagatzema informació no pública (amb diversos nivells de confidencialitat) procedent dels arxius de governs, institucions polítiques i militars, organitzacions internacionals i grans empreses. El servidor principal és a Suècia, país amb una legislació molt favorable a la llibertat d’expressió. Obté suport financer a base de donacions, i el funcionament es basa en el voluntariat. Creat, segons el seu fundador, per a la defensa dels drets humans i a favor de la transparència i contra l’opacitat del poder, començà a difondre dades de manera gradual. La difusió es multiplicà a partir de mitjan 2009, quan vehiculà la informació a través d’uns pocs diaris de gran circulació (The Guardian, The New York Times, Der Spiegel, El País i Le Monde). D’aquesta informació cal destacar la referida a incidents militars a l’Afganistan i també a documentació i opinions del cos diplomàtic nord-americà.
Assange, acusat de difondre secrets d’estat i sotmès a un encerclament judicial que el 2012 el portà a refugiar-se a l’ambaixada de l’Equador, el setembre del 2018 nomenà Kristinn Hrafsnsson com a editor en cap del portal.
L’agost del 2013 el militar nord-americà i antic analista a l’Iraq Bradley Manning fou condemnat a 35 anys de presó per haver filtrat més de 700.000 documents confidencials o secrets a Wikileaks. El maig del 2017 fou posat en llibertat després que la resta de la seva condemna fou commutada pel president Barack Obama.
El juny del 2024 Julian Assange fou posat en llibertat després de declarar-se culpable d’un delicte d’espionatge i d’haver bescanviat una condemna de 62 mesos de presó pels cinc anys de tancament en una presó d’alta seguretat britànica que ja havia complert fins aquell moment.