Fou deixeble de Sherrington, i després metge i professor al Neurological Institute de Montreal. Realitzà valuoses investigacions sobre neurocitologia, determinà la relació existent entre certes àrees de l’escorça cerebral i algunes funcions intellectuals i ideà, juntament amb Otfried Foerster (1873-1941), un mètode per a tractar quirúrgicament formes d’epilèpsia localitzada.