Estudià teologia, filosofia i història i fou professor a Munic i director del Museu Nacional de Baviera. Els seus coneixements de la història i les tradicions populars es reflecteixen en Kulturgeschichtliche Novellen (‘Contes historicoculturals’, 1856). La seva millor obra és la Naturgeschichte des deutschen Volkes (‘Història natural del poble alemany’, 1851), que marcà l’inici de l’etnografia moderna.