Wilhelm Weitling

(Magdeburg, 1808 — Nova York, 1871)

Socialista alemany.

Sastre d’ofici i autodidacte, fou el primer teòric alemany del comunisme. Fracassada la insurrecció de Louis-Auguste Blanqui, en la qual participà (1839), es refugià a Suïssa, on organitzà el Bund der Gerechten (‘Lliga dels Justos’). Posteriorment anà a Londres (1844), d’on marxà a Nova York després d’haver romput amb Marx. Allí fundà (1852) l’organització Arbeiterbund (‘Lliga dels Treballadors’) i publicà la revista Republik der Arbeiter. Exposà les seves idees en diferents publicacions, però sobretot en tres obres fonamentals: Die Menschheit wie sie ist und sein sollte (‘La humanitat tal com és i tal com hauria d’ésser’, 1838), Garantien der Harmonie und Freiheit (‘Garanties de l’harmonia i de la llibertat’, 1842) i Das Evangelium des armen Sünders (‘L’Evangeli del pobre pecador’, 1845). Aquestes obres es basen en tres punts: rebuig d’una societat fonamentada en la propietat privada, el programa comunitari i l’evangeli (la religió) com a eina de lluita contra l’opressió del proletariat. Els darrers anys es retirà del moviment obrer i es dedicà a estudis astronòmics.