Graduat a la Universitat de Groningen (1961), treballà a l’FMI en 1966-69. Posteriorment fou professor de macroeconomia a la Universitat d’Amsterdam (1970-73), ministre de finances del govern socialdemòcrata (1973-77) i president del banc central dels Països Baixos (1982-97). President de la Institució Monetària Europea (1997), el 1998 esdevingué el primer president del Banc Central Europeu, càrrec que assumí l’1 de gener de 1999 i del qual cessà el novembre del 2003 per a cedir-lo al francès Jean-Claude Trichet, tal com establia el pacte entre Alemanya i França previ a l’entrada en vigor d’aquest organisme.