Provinent d’una família calvinista, aprengué els rudiments de la música amb el seu pare. La seva delicada salut —patia bronquitis asmàtica—, li impedí d’assistir a l’escola durant la seva infantesa i fou educat a casa. Deixeble de D. Wagenaar a Utrecht entre el 1911 i el 1916, posteriorment fou professor del Conservatori d’Amsterdam (1918-30) i del Conservatori de Rotterdam (1930-47), centre aquest darrer on deixà la seva empremta en compositors més joves, com ara R. Escher, P. Ketting o Th.P. Van Baaren.
Influït en les primeres obres per la música postromàntica —les seves composicions palesen l’empremta de Mahler— i per l’impressionisme francès, posteriorment evolucionà cap a la politonalitat i la polirítmia. Del catàleg de la seva obra sobresurten l’òpera Halewijn (1933), tres simfonies, concerts per a piano, violí i violoncel i orquestra i música de cambra. També és destacable la seva tasca com a crític musical, que exercí des del diari De Muziek. És considerat el compositor holandès més important de la primera meitat del segle XX.