Professor a la London School of Economics (1936-48) i, als EUA, a les universitats de Manchester i Princeton, des del 1950 ha col·laborat amb les Nacions Unides com a especialista en problemes de subdesenvolupament. En les seves obres The Principles of Economic Planning (1949), The Theory of Economic Growth (1955) i Development Planning (1966) analitza els desequilibris socials i econòmics que provoquen els programes intensius i desordenats d’industrialització dels països endarrerits. Rebé el premi Nobel d’economia del 1979, juntament amb l’economista americà Theodore W.Schultz, per haver assenyalat la gran importància dels problemes de la pobresa en el món, així com per la recerca de solucions al problema del subdesenvolupament. D’entre les seves darreres obres publicades cal esmentar Studies in Economic Progress (1970), Growth and Fluctuations 1880-1930 (1978) i The Evolution of the International Economic Order (1978).