Fou professor a Bristol i Londres. Estudià els gasos inerts de l’atmosfera, donà una explicació del moviment brownià, descobrí l’heli (1894) amb l’ajuda de P.T.Cleve, l’argó juntament amb Rayleigh (1895), i els altres gasos inerts juntament amb Travers. Treballà també amb Soddy en la desintegració del radi (1904). Publicà, entre altres obres, The Gases of the Atmosphere (1896) i Modern Chemistry (1900). El 1904 rebé el premi Nobel de química.