El seu nom de naixença era Karl-Herbert Frahm. Milità en la joventut socialista i, en ésser nomenat Hitler canceller (1933), fou perseguit i desposseït de la nacionalitat alemanya. S'exilià a Noruega, on es naturalitzà amb el nom de Willy Brandt. Col·laborà en l’organització de les brigades internacionals que intervingueren a la península Ibèrica en la guerra civil de 1936-39 i estigué a Catalunya el 1937. Durant la Segona Guerra Mundial es refugià a Suècia. Caigut el nazisme (1945), tornà a Alemanya i s’afilià al partit socialdemòcrata (SPD). El 1949 fou elegit delegat de Berlín al Bundestag, i el 1957, burgmestre de Berlín. Per tal d’intentar que l’URSS garantís l’statu quo de Berlín s’entrevistà amb Khruščov (1959). En 1964-87 ocupà la presidència del Partit Socialista Demòcrata. Candidat a la cancelleria el 1961 i el 1965, fou derrotat per Konrad Adenauer i per Ludwig Erhard. Formà part del govern de coalició de socialistes i democratacristians com a vicecanceller i ministre d’afers estrangers (1966), i el 1969 fou elegit canceller. Inicià una política d’aproximació als països de l’Est i signà un tractat de no-agressió i de cooperació econòmica amb la Unió Soviètica (agost del 1970) i de normalització de relacions amb Polònia (desembre del 1970). L’aproximació als països de l’Est (ostpolitik), que tingué el suport dels EUA, li valgué el premi Nobel de la pau (1971). Impulsà diverses reformes socials i la unió econòmica i monetària de l’Europa occidental. Poc pragmàtic, acabà essent discutit, ultra per l’oposició, per un sector important del seu partit i pels EUA, i el 1974 dimití en ésser acusat d’espionatge el seu assistent personal G. Guillaume. Succeït com a canceller federal per Helmut Schmidt, d’ençà del 1976 fou president de la Internacional Socialista i, des del 1979, membre del Parlament Europeu. Publicà obres de tema polític i, el 1989, un volum de memòries.
Willy Brandt
© Parlament Europeu
Polític i periodista alemany.